Al llarg de la nostra vida, coneixem a persones, que sense saber-ho, aconsegueixen fer un lloc al nostre cor, fins al punt d'ocuparlo completament, però només una ho aconsegueix ocupar sencer. Aquesta persona, es convertirà en la raó de cada somriure, de cada batec, d'aquesta felicitat que et inunda. Aquesta persona, ho és tot, però no ens adonem del molt que ens importa, fins que ens imaginem milers de moments sense ella, fins que la distància no es posa al mig, no sabem apreciar cada paraula que es va dir. De vegades, és massa tard per fer marxa enrere, per dir aquell t'estimo que tant volies dir i no vas dir. T'estimo molt, no ho oblidis ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario