♥

Hi ha dies que em pregunto si en realitat existeixes o només ets part dels meus somnis.

Hi ha dies que voldria prendre la mà, palma amb palmell i demanar-te que em tornis l'ànima, que tornes aquesta part que encara conserves, que tornis la meva esperança.

El meu silenci esta confós en mil paraules, no s'aquieta, no calla ...

El meu cor crida el teu nom, però un que no aconsegueixo recordar clarament, el nom de la teva ànima.

Potser mai existim??

Segueixo buscant respostes, en els paisatges bells i al cel límpid, en el silenci intern, en un món que potser avui no existeix, però que un dia compartirem.