Nens

Mentre pintava aquest quadre, pensava en l'època en què encara érem uns nens i vivíem feliços en un món màgic. Em pregunto en quin moment de les nostres vides deixem enrere la infantesa i la seva màgia per donar pas a un altre tipus de sentiments més ombrívols. Només se m'acut pensar que en algun moment, més d'aprendre a llegir ia sumar, també ens van ensenyar a tenir por. Por a moltes coses: a no tenir suficient, a no ser estimats i acceptats, por als canvis, i molts altres temors que van enfosquir la nostra ànima. Es van oblidar de recordar-nos que som éssers meravellosos, plens de vida, que és la nostra major riquesa. Si ens mostraren que el simple fet d'estar vius ens converteix en éssers profundament afortunats, les úniques guerres que viuríem serien les nostres pròpies batalles interiors, que ens transformen en grans guerrers de la vida.
I venceríem tot allò que s'oposa a la nostra veritable naturalesa, que és ser feliços. La veritable pau prové de l'interior, és un estat ple de l'ànima que hem anat perdent mentre ens fèiem adults. Rescatar aquesta essència és la nostra major victòria.