Des del meu cel

Aquest és un petit fragment d'un llibre que em va enamorar, és dur al mateix temps que molt humà i ple de tendresa. El vaig llegir en un moment molt difícil de la meva vida: la pèrdua de la meva mare, la persona que sempre va estar al meu costat i va ser el meu suport incondicional. En un dia tan assenyalat com aquest, el llibre des del meu cel et fa mantenir l'esperança de que algun dia puguem tornar a trobar-nos amb aquestes persones que van significar tant i de sobte ens van ser arrabassades.

Dins de la bola de neu de l'escriptori del meu pare hi havia un pingüí amb una bufanda a ratlles vermelles i blanques. Quan jo era petita, el meu pare m'asseia a la falda i agafava la bola de neu. La posava a l'inrevés, deixava que la neu es amontonara a la part superior i li donava ràpidament la volta. Els dos contemplàvem com queia la neu a poc a poc al voltant del pingüí. El pingüí estava sol ahi dins, pensava jo, i això em preocupava. Quan l'hi vaig comentar al meu pare, va dir:  No et preocupis, Susie, té una vida agradable. Està atrapat en un món perfecte.