martes, 2 de octubre de 2012

Un petó en un estel





                  M'escrius amb la nuesa
                  d'un llapis i un paper
                  m'escrius amb la flama encesa
                  damunt la sorra ardent,
                  em parles de les gavines,
                  la lluna i els estels.

                  Llegeixo i mentre penso
                  guareixo el meu trist cor
                  que lluny de l'amor es troba
                  i ara canta tot sol,
                  que lluny de l'amor enyora
                  el plaer de ser-te aprop.

                  I una carta
                  sols una carta
                  fa que t'enyori
                  més a cada instant.

                  Amb quatre lletres
                  que tu em dibuixes
                  fas que t'estimi
                  mar enllà

                  Em parles de les tardes
                  que no s'acaben mai,
                  dels crits que en les nits calmoses
                  m'envies mar enllà,
                  dels teus precs a les estrelles
                  que m'han d'acompanyar.

                  Dius que la nit t'angoixa
                  i el plor és el teu secret,
                  que el camí vers l'aigua calma
                  és llarg, és fosc, és fred,
                  que m'envies cada vespre
                  un petó en un estel.

No hay comentarios:

Publicar un comentario