Explica una vella llegenda dels indis Sioux, que una vegada van arribar fins a la botiga del vell bruixot de la tribu, presos de la mà, Toro Bravo, el més valent i honorable dels joves guerrers, i Núvol Blau, la filla del cacic i una de les més belles dones de la tribu ....
- Ens estimem ... - va començar el jove
- I ens anem a casar .... - va dir ella.
- I ens estimem tant que tenim por ... volem un encanteri, un conjur, o un talismà ... una cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts ... que ens asseguri que estarem un al costat de l'altre fins a trobar la mort.
- Si us plau ...-van repetir - hi ha alguna cosa que puguem fer?
El vell els va mirar i es va emocionar en veure'ls tan joves ... tan enamorats ... i tan anhelants esperant la seva paraula ...
- Hi ha alguna cosa ....-va dir el vell-però no sé ... és una tasca molt difícil i sacrificada ...
- Núvol Blau ... -va dir el bruixot-veus la muntanya al nord de la nostra vila? Hauràs escalar sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans ... hauràs caçar el falcó més bell i vigorós de la muntanya ... si ho atrapes, hauràs portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de lluna plena ... vas comprendre?
- I tu, Toro Bravo ...-va seguir el bruixot-hauràs escalar la muntanya del tro ... quan arribis al cim, trobaràs la més brava de totes les àguiles, i només amb les teves mans i una xarxa, hauràs atrapar sense ferides i portar davant meu, visca ... el mateix dia en què vindrà Núvol Blau ... Surtin ara!
Els joves es van abraçar amb tendresa i després van partir a complir la missió encomanada ... ella cap al nord i ell cap al sud ...
El dia establert, davant la botiga del bruixot, els dos joves esperaven amb les bosses que contenien les aus sol · licitades.
El vell els va demanar que amb molta cura les traguessin de les bosses ... eren veritablement bells exemplars
- I ara què farem ...-va preguntar el jove-els matarem i beurem l'honor de la seva sang?
- No - va dir el vell.
- Els cuinarem i menjarem el valor en la seva carn? - Va proposar la jove.
- No - va repetir el vell. - Faran el que els dic: prenguin les aus i átenlas entre si per les potes amb aquesta tires de cuir ... quan les hagin lligat, suéltenlas i que volin lliures ...
El guerrer i la jove van fer el que se'ls demanava i van deixar anar els ocells ... l'àguila i el falcó van intentar aixecar vol però només van aconseguir rebolcar pel pis. Uns minuts després, irritades per la incapacitat, les aus van arremetre a cops de bec entre si fins fer-se mal ....
Aquest és el conjur. Mai oblidin el que han vist ... són vostès com una àguila i un falcó ... si es lliguen l'un a l'altre, encara que ho facin per amor, no només viuran arrossegant ... sinó que a més, tard o d'hora, començaran a fer-se mal l'un a l'altre ...
Si volen que l'amor entre vosaltres perduri ...
"Volin junts ... però mai lligats".
No hay comentarios:
Publicar un comentario