Machu Pichu

No hi ha una altra frase que descrigui millor a Machu Pichu, a les famoses ruïnes, a la ciutat històrica que van construir i habitar els Inques. No hi ha una altra frase que representi la sensació que un sent quan recorre aquest impressionant lloc arqueològic.

Semblaria que tot el treball, la força, l'energia que van posar els Inques va quedar atrapada entre els turons que envolten la ciutat de pedra. Semblaria que tots els ritus al Déu sol, totes les cerimònies realitzades quedaren per segles atrapades entre els turons. Aquells turons que per on un miri són verds foscos, amb el Waynapichu com exponent màxim i lloc on realitzaven els rituals més importants.

La conservació és espectacular. Les flames utilitzades a manera de màquina tallagespa aporten un toc de rusticitat important. El tallat fi de cada pedra deixen veure l'energia atrapada en la construcció del temple tres finestres, de les roques cerimonials, l'Intiwatana.

És difícil descriure semblant obra arquitectònica situada a 2500 msnm. Lluny de tot i prop de Déu. És difícil descriure el que un sent en un lloc tan energètic. Energia que sembla contagiar i ficar-se en l'ànima de cada visitant. En aquest lloc no hi ha les cares llargues. Tot és somriure. Tot és bona ona. És comú trobar-se amb gent i desinteressadament posar-se a parlar comentant la meravella que està davant dels seus ulls. És comú veure gent asseguda a les antigues terrasses en què es conreaven blat de moro. Meditant amb els ulls tancats, les cames creuades i respirant profund.

És difícil descriure l'imponent paisatge. Si un gira 360 graus seu cos només pot veure turons coberts de vegetació amb l'espectacular Waynapichu al centre ¿com un turó pot estar enclavat on suposadament hauria d'haver una vall?