Les fulles seques

                                                       Les fulles seques fan sardana
                                                       d'ací d'allà saltironant,
                                                       i dintre el bosc la tramuntana
                                                       sembla la cobla al lluny sonant.

                                                       I quin seguit de fulles roges
                                                       que enjogassades porta el vent;
                                                       les que més corren, semblen boges,
                                                       altres se'n vénen dolçament.

                                                       I quan el sol se'n va a la posta,
                                                       l'arbre que enyora el seu fullam,
                                                       poc a poquet son ombra acosta
                                                       als balladors damunt del camp.

                                                       I surt la lluna trista i sola,
                                                       fulla d'un arbre on ha viscut,
                                                       que va cercant pel cel on vola
                                                       les companyones que ha perdut.

                                                       Les fulles seques fan sardana;
                                                       mes, quan l'albada surt després,
                                                       se les endú la tramuntana
                                                       espais enlaire per mai més.

                                                       I l'arbre sec ja torna a viure,
                                                       fulles i flors arreu badant,
                                                       i cada brot, quin cants de riure,
                                                       fent nius les aus i els becs juntant!

                                                       Després la fruita, que encisera,
                                                       pengim-penjam al sol que és foc,
                                                       el préssec ros i la cirera,
                                                       la pruna clàudia i l'albelcorc!

                                                       Oidà!Quin goig!Fem les rodones,
                                                       sardanejant de dia i de nit,
                                                       les mans unint homes i dones,
                                                       els ulls clavats en l'infinit