Nit de bruixes

La tan esperada nit de bruixes per fi havia arribat, els nens es disposaven a sortir pels seus dolços per després reunir-se a explicar contes de terror. Però aquesta vegada alguna cosa especial succeiria.

En comptes de reunir-se en el lloc habitual ho farien al cementiri abandonat a les afores del poble, tots estaven nerviosos però tractaven d'ocultar la seva por.

Al lloc la calma era tan profunda que imposava silenci. Els nens van començar a arribar i van seure formant una ronda al voltant d'un llum que il · luminava només les seves cares.

El major d'ells va començar a explicar la llegenda del cementiri:

Es diu que en aquest lloc van ser sepultades 3 bruixes i que a partir d'aquest moment tots els anys en la nit de bruixes les seves ànimes s'eleven de les tombes per turmentar a aquells que no creuen en elles ...
Però ... qui està fent sorolls? Hi ha algú amagat?

Tots es van inquietar, potser algun dels nens més s'havia ocultat per atemorir ... Llavors es van escoltar les dotze campanades de l'església repicant a la distància ...

Els nens es van prendre instintivament de les mans.

La llanterna va caure a terra apagantse i el vent va començar a bufar. La lluna es veia més gran i tenebrosa.
Hem de tornar a casa, això ja ha deixat de ser graciós, va dir un d'ells, i seguidament va cridar ... Cels Què és això?

De les tombes semblaven sortir flotant estranyes i fantasmals figures, mai havien vist res semblant. Volien córrer però les cames estaven endurides pel temor.
Una riure estremidora sacsejar el cementiri! Per fi els petits van aconseguir reaccionar i van sortir corrent d'aquell espantós lloc.

Quan van estar fora de perill, van prometre no explicar a ningú el que havien vist, però a partir d'aquella nit mai van tornar a burlar-se dels que comptaven històries sobre el cementiri abandonat.

No deixis mai de somiar

No deixis mai de somiar i obre la teva ment a aquesta màgia que somiant descobriràs. Amb ella sabràs qui ets, què vols i què pots aconseguir. Fes el necessari per fer els teus somnis realitat, i sempre creu en tu ...

Tatuatge

Com vas arribar, vas marxar

sense preambulo,

sense donar-me l'oportunitat

de demanar-te que no marxares,

Em fa mal recordarte,

en el meu cor vas entrar,

et vas quedar molt endins,

gravat com un tatuatge,

causant sensacions,

fins ahir desconegudes.

Machu Pichu

No hi ha una altra frase que descrigui millor a Machu Pichu, a les famoses ruïnes, a la ciutat històrica que van construir i habitar els Inques. No hi ha una altra frase que representi la sensació que un sent quan recorre aquest impressionant lloc arqueològic.

Semblaria que tot el treball, la força, l'energia que van posar els Inques va quedar atrapada entre els turons que envolten la ciutat de pedra. Semblaria que tots els ritus al Déu sol, totes les cerimònies realitzades quedaren per segles atrapades entre els turons. Aquells turons que per on un miri són verds foscos, amb el Waynapichu com exponent màxim i lloc on realitzaven els rituals més importants.

La conservació és espectacular. Les flames utilitzades a manera de màquina tallagespa aporten un toc de rusticitat important. El tallat fi de cada pedra deixen veure l'energia atrapada en la construcció del temple tres finestres, de les roques cerimonials, l'Intiwatana.

És difícil descriure semblant obra arquitectònica situada a 2500 msnm. Lluny de tot i prop de Déu. És difícil descriure el que un sent en un lloc tan energètic. Energia que sembla contagiar i ficar-se en l'ànima de cada visitant. En aquest lloc no hi ha les cares llargues. Tot és somriure. Tot és bona ona. És comú trobar-se amb gent i desinteressadament posar-se a parlar comentant la meravella que està davant dels seus ulls. És comú veure gent asseguda a les antigues terrasses en què es conreaven blat de moro. Meditant amb els ulls tancats, les cames creuades i respirant profund.

És difícil descriure l'imponent paisatge. Si un gira 360 graus seu cos només pot veure turons coberts de vegetació amb l'espectacular Waynapichu al centre ¿com un turó pot estar enclavat on suposadament hauria d'haver una vall?

♥

Necessito tornar a veuret, necessito tornar a sentir-te ... aquí estaré amb el cor ple d'amor, a l'espera de la tornada ...

Mai deixis de volar

Mai deixis de volar!

Sempre vola en la direcció dels teus objectius.

No importa el alt que estiguin

Sempre podràs assolir-los.

De vegades et sentiràs sol,

O simplement un més enmig de la multitud.

Però recorda ... mai deixis de volar.

Trobaràs obstacles.

De vegades hauràs de tornar al principi

I començar tot de nou.

Tindràs ganes de desistir

Però sempre hi haurà algú per donar-te ànim.

Algú en qui pots confiar

Quan el camí sigui llarg.

Quan hagi disputes

Comprendràs la importància del treball en equip.

I amb cada èxit

Podran celebrar junts cada victòria.

Per això ... mai deixis de volar.

Atreveix-te.

No esperis ser portat pel vent.

Submergeix-te en els teus objectius,

Estigues atent a les oportunitats

Perquè elles et portaran a altures molt majors.

Per això ... Mai deixis de volar!

Sempre vola en la direcció dels teus objectius.

No importa el alt que estiguin

sempre podràs assolir-los.

De vegades et sentiràs sol,

o simplement un més enmig de la multitud.

Però recorda ... mai deixis de volar.

Trobaràs obstacles.

De vegades hauràs de tornar al principi.

I començar tot de nou.

Tindràs ganes de desistir,

però sempre hi haurà algú per donar-te ànim.

Algú en qui pots confiar,

quan el camí sigui llarg.

Quan hagi disputes,

comprendràs la importància del treball en equip.

I amb cada èxit,

podran celebrar junts cada victòria.

Per això ... mai deixis de volar.

Atreveix-te.

No esperis ser portat pel vent.

Submergeix-te en els teus objectius,

estigues atent a les oportunitats,

perquè elles et portaran a altures molt majors.

Per això ... Mai deixis de volar!

Innocència

Tens la riquesa de la innocència, el tresor de l'alegria, ets vida en un món que de vegades no et veu... Però el teu cor batega il·lusió. Ets única. Enlaira sempre el teu somriure amb l'estel de la il·lusió...

Roses grogues

Les roses grogues pel seu color groc aporten felicitat, és un color brillant, alegre. S'associa amb la part intel · lectual de la ment i l'expressió dels nostres pensaments, les roses grogues simbolitzen la memòria i les idees clares, són molt convenients per felicitar algú per un èxit en la seva vida.

Sol ser la rosa ideal per regalar a un adolescent.

Per als més supersticiosos, aquest color implica una advertència. Si la persona que les regala no és molt propera, pot tenir una segona intenció després de la seva somriure. No obstant això, per a la gent escèptica, les roses grogues signifiquen satisfacció i alegria i són una bona manera de celebrar entre amics un aniversari o un dia significatiu.

La cascada de Seljalandsfoss - Islàndia

Seljalandsfoss és possiblement una de les cascades més famoses que existeixen a Islàndia. Aquest és un país que està ple de cascades en alguns dels seus llocs, però aquesta cascada, que és a la municipalitat de Rangárþing Oriental, al sud d'Islàndia, és la més reconeguda perquè té senders que deixen que sigui vista per diversos costats, descobrint la seva bellesa.

La cascada de Seljalandsfoss té seixanta metres d'alt i és una de les més fotografiades del món.

Sempre hi ha camí

Sempre hi ha camí... Els cims són altius..., però a la vall tot és vida, el riu, els arbres, els animals, els cases, les persones... El camí no cal fer-lo ni massa de pressa ni massa a poc a poc... El teu camí és la teva vida, i ningú no el pot fer per tu... Respira i gaudeix, estima i comparteix, només així viuràs plenament... Sempre hi ha camí... 

Somnis

 

Tinc els meus somnis i els vull tenir perquè sovint són un bon mirall de la meua vida. M'agrada la senzillesa de les petites coses i sóc feliç pensant en la seua insignificança. En somniar, ho tinc tot, deixe parlar el vent, escolte la pluja i veig l'horitzó del meu pensament.

La vida és bella

La vida és bella ", possiblement sigui el més bell cant a la vida i l'optimisme, que hagi fet la indústria del cinema mai. Roberto Benigni aconsegueix crear una pel · lícula, on els moments de comèdia i de drama, se succeeixen amb una gran intel·ligència i sobretot, amb un mestratge fora de tot dubte.

La història és desenfadada, tendra, però al mateix temps té una gran profunditat i des d'una òptica positiva, l'italià recrea el que va significar l'holocaust nazi. Tot això, impregnat amb el seu peculiar estil i la seva manera tan personal, de entener el cinema i els aspectes de la vida.

Hi ha escenes genials, plànols bellíssims, moments en què apareixeran somriures i altres, on fins i tot s'escaparà alguna llàgrima. A més, la banda sonora és magnífica i les interpretacions dels actors, increïbles.

Argument:

Uns anys abans que comenci la Segona Guerra Mundial, un jove anomenat Guido arriba a un petit poble de la Toscana italiana amb la intenció d'obrir una llibreria. Allà coneixerà a Daura, la promesa del feixista Ferruccio, amb la qual aconseguirà casar-se i tenir un fill. Amb l'arribada de la guerra els tres seran internats en una camp de concentració, on Guido farà l'impossible per fer creure al seu fill que la terrible situació que estan patint és tan sols un joc.

Avui..

 

 

 

 

Avui he tornat a la meva Mar, a aquesta platja, tantes vegades testimoni dels meus Amors.
Els meus peus descalços passegen la seva sorra, buscant potser les empremtes que les seves aigües van esborrar. Em acaricia la cara, la seva suau brisa, m'envolta seu aroma ... Aquest que torna el dolç, salat. Despulla el meu cos de robes i màscares ... em lliuro a les seves càlides aigües. Aquesta vegada només, aquesta vegada sense tu ...
En submergir-hi, em deixo portar per el seu ball, pel vaivé de les seves ones ... Sona de nou aquesta cançó.
S'acosten a la meva, com sirenes, Amors d'ahir, Amors de sempre. Al costat de la meva, també ballen, submergits en les aigües que tantes vegades van mullar els seus cossos i el meu.
Somriuen, somric, perquè res fa canviar el pas del temps.
Tornen al meu, jo de nou a ells.
Avui he tornat a la meva Mar, al meu Mar de Amores.

Melodia

Sona la melodia i suaument em deixo portar, tanco els meus ulls i et somie ... i tu ets el meu vers, el meu subtil amor, aquest que arriba com el vent i té la calidesa d'una tardor, la brisa d'una primavera i l'etern de l'estiu. 
 

Jardí d'Iris

En la partida de Marnes de Benissa, als contraforts de la serra de Bèrnia, hi ha el Jardí d'Iris, que és la reserva de lliris més important d'Espanya. Només es pot visitar des de finals de març a finals de maig. El moment àlgid, quan els lliris estan en plena floració, és durant els deu primers dies de maig. El jardí és propietat de Christine Lomer i Nick Brown, un matrimoni anglès que ha fet de la jardineria i, en concret del cultiu d'aquestes boniques flors, la seva passió. Christine Lomer afirma que tenen plantades més de 500 espècies de lliris. No s'atreveix a donar una xifra exacta de plantes, encara que diu que hi ha entre 5.000 i 10.000. Els lliris floreixen ara en un entorn únic, entre murs de pedra en sec i sota garrofers i oliveres centenàries. El jardí, de 15.000 metres quadrats, i la Serra de Bèrnia que es retalla en l'horitzó configuren un paisatge de singular colorit i bellesa.

:)

Mentre que soni la música, seguirem ballant. I si pot ser amb un somriure. 

♥

Ja només sé cantar per dir-te 
que hi ha un món nou dins aquest món que et costa viure. 
Que val la pena si tens la força dins del cor 
per prendre el risc que és sempre el bell intent 
de posseir... 
la joia, la joia per què avances 
pel llarg i vell camí que du a un món millor. 

No em dono vergonya d'aquests somnis 
ni em cansa fer un poc més possible l'impossible. 
Que si no arribo fins al destí que em diu el cor, 
faré senyal del lloc a l'horitzó 
guardant en mi 
la joia, la joia de sentir-vos 
sabent que aneu encara molt més lluny que jo. 

No hi puc fer res i et dic encara 
que un món millor sempre t'espera enllà dels astres. 
No és sols un somni, 
també és la urgència pel dolor 
de tanta gent, desheretats de tot, 
de tot menys de... 
la joia, la joia d'inventar-se 
un bell demà més digne on hi surti el sol...

Madame Bovary

• • 
    

Madame Bovary, novel · la del realisme, escrita per Gustave Flaubert, que va provocar controvèrsia a França quan va ser publicada el 1857. No obstant això, és considerada segons algunes enquestes com la segona millor obra lingüística de la història. A més, en l'actualitat es considera com una de les novel · les que van donar principi a la narrativa moderna.

Flaubert va començar la novel · la el 1851, encara que no seria publicada fins l'any 1857. L'obra va ser rebuda amb gran polèmica i es va processar Flaubert per atemptar contra la moral.

El Argument:

L'acció transcorre en un poble anomenat Tostes a la primera part del llibre. Més tard els Bovary es mudaran a Yonville, prop de Rouen. Un metge, Charles Bovary, es casa amb una vídua acabalada per comanda de la seva mare. Quan aquesta mor, Charles coneix a una bella camperola, Emma. Es casen i té una filla anomenada Berta. Emma s'avorreix aviat d'ell i es converteix en l'amant d'un ric hisendat. Quan aquest la rebutja, Emma té un romanç amb un assistent legal. Charles no sap res de les seves aventures amoroses. Emma Bovary arribarà al suïcidi, Charles queda desfet per la notícia. Troba les cartes d'Emma i mor poc després, deixant òrfena a la filla.

Records

El banc de la vida ara resta buit... Només l'arbre sap de la nostra companyia, de la primavera i de la tardor, del silenci amb veu pròpia..., asseguts al banc vivíem i veiem passar la vida, però l'abraçàvem..., dues mans escrivien el poema, els llavis cercaven la seva rima, i entre cos i cos recitàvem versos... Ara si m'assec al banc sento un calfred..., no hi ha caliu ni la teva primavera ni Tu... Al banc de la vida hi van quedar els il·lusions, abraçades com un fruit madur... De vegades penso que ni el banc ni l'arbre ja no em reconeixen... 

Mai et detinguis

Sempre tingues present que la pell s'arruga, el pèl es torna blanc,
Els dies es converteixen en anys ...
Però l'important no canvia; gloriós i convicció no tenen edat.
El teu esperit és el plomall de qualsevol teranyina.
Darrere de cada línia d'arribada, n'hi ha una de partida.
Darrere de cada èxit, hi ha un altre desafiament.
Mentre estiguis viva, sentir-se viva.
Si estranyes el que feies, torna a fer-ho.
No visquis de fotografies grogues ...
Segueix encara que tots esperin que abandonis.
No deixis que s'oxidi el ferro que hi ha en tu.
Fes que en comptes de llàstima, et tinguin respecte.
Quan pels anys no puguis córrer, trota.
Quan no puguis trotar, camina.
Quan no puguis caminar, fes servir el bastó.
Però mai t'aturis!

Enyor...

Sempre hi ha aquella ciutat que no hem visitat però que mentalment hi passegem... La llum dels seus carres, l'olor, les plantes dels balcons, les fonts de les places, els arbres, la pluja que ens va mullar... L'església on no vam entrar... Els capvespres que ens van abraçar... L'empedrat dels carrers, la roba estesa, els coloms en llibertat, el pont que vam traspassar... Enyor...

Moraira

Amb l'espectacular silueta del Penyal d'Ifach a l'horitzó, Moraira, que antany fos una humil llogaret de pescadors, és avui una les ciutats més atractives i amb més serveis de la Costa Blanca.
La vida a Moraira batega al voltant del seu magnífic port esportiu i dels seus 8 quilòmetres de platges de sorra i cales amagades entre grans roques i penya-segats. La platja de l'Ampolla i Platgetes, custodiades per un torrassa defensiva del segle XVIII anomenat 'Castell de Moraira' és només una petita mostra dels racons meravellosos que podem trobar a la zona.
Moraira es destaca per la seva exquisida gastronomia. El 'arròs a banda', el 'espencat' (verdura rostida), la 'llandeta', el 'suquet de peix', el 'llauna de Calp' o el 'arròs de senyoret', són només algunes de les especialitats que es poden degustar en els seus bons fondes propers al port esportiu.

Petra

És un important enclavament arqueològic a Jordània, i la capital de l'antic regne nabateo. El nom de Petra prové del grec πέτρα que significa pedra, i el seu nom és perfectament idoni, no es tracta d'una ciutat construïda amb pedra sinó, literalment, excavada i esculpida a la pedra.

L'assentament de Petra es localitza en una vall estreta, a l'est de la vall de la Aravá que s'estén des del mar Mort fins al Golf d'Aqaba. Les restes més cèlebres de Petra són sens dubte les seves construccions llaurades en la mateixa roca de la vall (hemispeos), en particular, els edificis coneguts com el Khazneh (el Tresor) i el Deir (el Monestir).

♥

Hi ha persones que deixen un record que t'impregnen la vida... I passen els anys i sents la seva veu, la seva olor, la llum de la mirada..., el poema de la carícia. El temps passa i tot el que hem estimat queda a la nostra ment i el nostre cor... 

El que el vent es va portar

El que el vent es va portar és una de les pel · lícules més famoses de la història del cinema. Basada en la novel · la del mateix títol de Margaret Mitchell (guanyadora d'un Premi Pulitzer). El seu rodatge va suposar canvis importants en la tècnica cinematogràfica. 

Argument:

Geòrgia, 1861. En l'elegant mansió meridional de Tara, viu Scarlett O'Hara (Vivien Leigh), la jove més bella, capritxosa i egoista de la regió. Ella sospira per l'amor de Ashley (Leslie Howard), però ell està promès amb la seva cosina, la dolça i bondadosa Melanie (Olivia d'Havilland). En l'última festa, abans de l'esclat de la Guerra de Secessió (1861-1865), Scarlett coneix al simpàtic, cínic i ben plantat Rhett Butler (Clark Gable), un vividor arrogant i aventurer, que només pensa en si mateix i que no té cap intenció de participar en la contesa. L'únic que ell desitja és fer-se ric i conquistar el cor de la bella Scarlett. 

"Ni que hagi de matar, enganyar o robar, a Déu poso per testimoni que mai tornaré a passar gana." Scarlet O'Hara.

Recordes..

Recordes quan érem nens i nenes..., tot era felicitat, no teníem res però tot era el món, teníem la riquesa de la innocència... Recordes ahir, l'àvia ens explicava contes, l'avi les seves batalletes, la mare ens abraçava amb passió, el pare ens empenyia al trapezi... Quin temps aquell. Ara els avis no hi són, la mare tampoc, el pare s'ha fet madur, i nosaltres...

El poder del pensament positiu

Els teus pensaments tenen un poder molt major del que en un principi et puguis imaginar.

Tot el que tu ets i el que t'envolta tant a nivell personal, professional, familiar i social, en estar "fora de tu" pot semblar que és una cosa diferent a tu mateix, fins i tot aliè a tu, que t'ha vingut donat, però no és cert.

Encara que costi de creure, tu amb el teu pensament estas atraient i construint la teva realitat, dia a día. La teva realitat externa, només és un reflex de la teva realitat interior.

Si els teus pensaments són positius, alegres, amorosos i de poder ... la teva vida serà positiva, alegre, amorosa i poderosa.

Però per contra si tens pensaments negatius, pessimistes, plens de preocupació, de complexos i de por ... la teva vida serà negativa, pessimista, plena de preocupació, de complexos i de por.

Però això és una excel · lent notícia ... perquè si no t'agrada molt el que tens a la vista el pots canviar, simplement canviant la teva manera de pensar. Com diu Stephen Crane: "Qui pot canviar els seus pensaments pot canviar el seu destí."

Una eina que tens a la teva disposició per pensar positivament és la següent: Quan t'enfrontis a un problema, en lloc de preguntar - Per què em passa a mi això?, et preguntes:

"Com ho vaig a SOLUCIONAR?" La teva ment et donarà les respostes.

Els amants

Els amants

“No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.”

Vicent Andrés Estellés

Tantes coses a fer...

Miro
i cada persona al meu davant
porta
un secret amagat.
Sento
i cada soroll va repetint
que ara encara
depèn tot de mi.
La vida és el que et passa
mentre fas plans per tenir-ho tot lligat.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les,
tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Parlo
i cada paraula dóna pas
a una nova possibilitat.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou,
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'estrenar.
Per molts camins que tombi
sempre n'hi haurà mil més per tombar.
Si el món es mou
com puc estar aturat.
Hi ha tantes coses a fer
i em queda tan poc temps per fer-les
Tantes coses a fer,
llocs per recordar,
llavis per besar,
a fora hi ha un dia a punt d'explotar.

Un dia...

Un dia la vida em va colpejar tan fort,
que e em va ensenyar a resistir ...

Un dia em van mentir de manera que em va fer mal,
i llavors vaig aprendre a anar sempre de front amb la veritat ...


Un dia em va fallar qui menys imaginava,
i vaig entendre que les paraules s'han de complir
i dels actes cal fer-se càrrec ...

De vegades cal donar la volta a la pàgina
i començar de zero ...

Encara que costi o faci mal ...

Perquè el millor guerrer no és el que triomfa sempre,
sinó el que torna sense por a la batalla ...

Conte Sioux

Explica una vella llegenda dels indis Sioux, que una vegada van arribar fins a la botiga del vell bruixot de la tribu, presos de la mà, Toro Bravo, el més valent i honorable dels joves guerrers, i Núvol Blau, la filla del cacic i una de les més belles dones de la tribu ....

- Ens estimem ... - va començar el jove

- I ens anem a casar .... - va dir ella.

- I ens estimem tant que tenim por ... volem un encanteri, un conjur, o un talismà ... una cosa que ens garanteixi que podrem estar sempre junts ... que ens asseguri que estarem un al costat de l'altre fins a trobar la mort.

- Si us plau ...-van repetir - hi ha alguna cosa que puguem fer?

El vell els va mirar i es va emocionar en veure'ls tan joves ... tan enamorats ... i tan anhelants esperant la seva paraula ...

- Hi ha alguna cosa ....-va dir el vell-però no sé ... és una tasca molt difícil i sacrificada ...

- Núvol Blau ... -va dir el bruixot-veus la muntanya al nord de la nostra vila? Hauràs escalar sola i sense més armes que una xarxa i les teves mans ... hauràs caçar el falcó més bell i vigorós de la muntanya ... si ho atrapes, hauràs portar-lo aquí amb vida el tercer dia després de lluna plena ... vas comprendre?

- I tu, Toro Bravo ...-va seguir el bruixot-hauràs escalar la muntanya del tro ... quan arribis al cim, trobaràs la més brava de totes les àguiles, i només amb les teves mans i una xarxa, hauràs atrapar sense ferides i portar davant meu, visca ... el mateix dia en què vindrà Núvol Blau ... Surtin ara!

Els joves es van abraçar amb tendresa i després van partir a complir la missió encomanada ... ella cap al nord i ell cap al sud ...

El dia establert, davant la botiga del bruixot, els dos joves esperaven amb les bosses que contenien les aus sol · licitades.

El vell els va demanar que amb molta cura les traguessin de les bosses ... eren veritablement bells exemplars 

- I ara què farem ...-va preguntar el jove-els matarem i beurem l'honor de la seva sang?

- No - va dir el vell.

- Els cuinarem i menjarem el valor en la seva carn? - Va proposar la jove.

- No - va repetir el vell. - Faran el que els dic: prenguin les aus i átenlas entre si per les potes amb aquesta tires de cuir ... quan les hagin lligat, suéltenlas i que volin lliures ...

El guerrer i la jove van fer el que se'ls demanava i van deixar anar els ocells ... l'àguila i el falcó van intentar aixecar vol però només van aconseguir rebolcar pel pis. Uns minuts després, irritades per la incapacitat, les aus van arremetre a cops de bec entre si fins fer-se mal ....

Aquest és el conjur. Mai oblidin el que han vist ... són vostès com una àguila i un falcó ... si es lliguen l'un a l'altre, encara que ho facin per amor, no només viuran arrossegant ... sinó que a més, tard o d'hora, començaran a fer-se mal l'un a l'altre ...

Si volen que l'amor entre vosaltres perduri ...

"Volin junts ... però mai lligats".

L'ombra del vent - Carlos Ruiz Zafón

 

Aquest lloc és un misteri, Daniel, un santuari. Cada llibre, cada tom que veus, té ànima. L'ànima de qui el va escriure, i l'ànima dels qui el van llegir i van viure i van somiar amb ell. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú llisca la mirada per les seves pàgines, el seu esperit creix i es fa fort. Ja fa molts anys, quan el meu pare em va portar per primera vegada aquí, aquest lloc ja era vell. Potser tan vell com la mateixa ciutat. Ningú sap del cert des de quan existeix, o qui el van crear. Et diré el que el meu pare em va dir a mi. Quan una biblioteca desapareix, quan una llibreria tanca les portes, quan un llibre es perd en l'oblit, els que coneixem aquest lloc, els guardians, ens assegurem que arribi aquí. En aquest lloc, els llibres que ja ningú recorda, els llibres que s'han perdut en el temps, viuen per sempre, esperant arribar algun dia a les mans d'un nou lector, d'un nou esperit. A la botiga nosaltres els venem i els comprem, però en realitat els llibres no tenen amo. Cada llibre que veus aquí ha estat el millor amic d'algú. Ara només ens tenen a nosaltres, Daniel. Creus que podràs guardar aquest secret? ".

(L'ombra del vent - Carlos Ruiz Zafón)

L'essència de la vida

Vaig aprendre que no es pot fer marxa enrere, que l'essència de la vida és anar cap endavant. La vida, en realitat, és un carrer de sentit únic.

Rosa taronja

Es tracta de la rosa perfecta per celebrar un èxit ja aconseguit, el seu color simbolitza l'alegria.

El seu color foc, és de vegades usat com a senyal de precaució. A nivell amorós, demostra un amor ple i sincer.

Cadascú dóna el que té en el seu cor

Maria, una jove molt pobra anava a complir 8 anys i va decidir festejar i convidar als seus companys de l'escola. Per això estalvi diners per molt temps.

En assabentar els seus amics de la festa, van decidir fer-li una broma. Dins el grup estava Pedrito, el líder, era el que es divertia mofant de tots. Els va dir que s'encarregaria personalment de preparar el regal.

Ple una caixa molt bonica amb escombraries i deixalles amb mala olor, la va embolicar amb paper daurat, li va posar un gran monyo i una targeta amb agradables paraules.

Arribo l'hora del brindis, li van cantar l'Feliç Compleix i va ser el moment que Pedrito en representació de tots li lliuro el regal.

Marita, que estava gaudint la festa d'una manera increïble, va obrir la caixa amb il · lusió davant dels presents, llavors es va trobar amb la gran sorpresa. Pedrito i els seus companys van riure i es van burlar fent comentaris desagradables i humiliants.

Sense desdibuixar el somriure de la seva cara, Marita li va demanar a Pedrito que l'esperés un moment. Ella es retir per uns minuts de la festa, tir les escombraries, net la caixa, la ple de flors i la va embolicar amb el mateix paper. En entrar a la sala, tots es van quedar sorpresos de la seva actitud.

Va ser a la trobada de Pedrito, amb molt afecte i dolçor li va dir:-Aquest és el meu regal per a tu.

Expectants i en silenci els presents, van pensar que la devolució de la broma seria més pesada. Aquest amb mans tremoloses, va obrir la caixa i per la seva sorpresa, li va preguntar: - Què vol dir això. Al que ella li va contestar:

«Cadascú dóna el que té en el seu cor»

No t'entristeixis amb l'actitud d'algunes persones, no perdis el teu serenitat. La ira perjudica la salut i la rancúnia enverina el cor.

Domina les teves emocions negatives. Sé amo de tu mateix. No llancis llenya al foc de la teva frustració. No perdis la calma. Pensa abans de parlar i no cedeixis els teus impulsos, per moltes raons que tinguis.