Aquelles petites coses - Joan Manuel Serrat

                                               Un es creu
                                              que les va matar
                                              el temps i l'absència.
                                              Però el seu tren
                                              va, ara
                                              d'anada i tornada.

                                             Són aquelles petites coses,
                                             que ens va deixar un temps de roses
                                             en un racó,
                                             en un paper
                                             o en un calaix.

                                            Com un lladre,
                                            et aguaiten darrere de la porta.
                                            Et tenen pres
                                            a la seva mercè
                                            com fulles mortes
                                            que el vent aixeca aquí o allà.

                                            Que et somriuen tristos i
                                            ens fan que
                                            plorem quan
                                            ningú ens veu.