Aquelles petites coses - Joan Manuel Serrat

                                               Un es creu
                                              que les va matar
                                              el temps i l'absència.
                                              Però el seu tren
                                              va, ara
                                              d'anada i tornada.

                                             Són aquelles petites coses,
                                             que ens va deixar un temps de roses
                                             en un racó,
                                             en un paper
                                             o en un calaix.

                                            Com un lladre,
                                            et aguaiten darrere de la porta.
                                            Et tenen pres
                                            a la seva mercè
                                            com fulles mortes
                                            que el vent aixeca aquí o allà.

                                            Que et somriuen tristos i
                                            ens fan que
                                            plorem quan
                                            ningú ens veu.

:)

Em puc caure, em puc ferir, però amb això no desapareixerà la meva força de voluntat per tornar a volar.

EL DIARI DE NOA - PELICULA

AMOR. Una sola paraula, però escrita en majúscula. Així de simple es podria descriure la pel · lícula "El diari de Noa". Es tracta d'una història preciosa, romàntica on les hagi. És el relat d'un romanç entre dos joves que pertanyen a mons molt diferents, però que superen tot per una única raó: l'immens amor que es tenen.

ARGUMENT:

Quan Allie Hamilton és encara una adolescent va a passar l'estiu amb la seva família a la ciutat costanera de Seabrook, a Carolina del Nord. Estem en els anys 40. Allà Allie coneixerà Noa Calhoun, un noi local del qual s'enamora apassionadament. En aquest estiu que marcarà les seves vides, els dos juren estimar-se per sempre, i creuen que estan destinats a viure sempre junts encara que ella sigui d'una família adinerada i ell un pobre treballador de fàbrica. Però certes circumstàncies, com l'esclat de la Segona Guerra Mundial, separen Allie i Noa, encara que tots dos mantenen vius en els seus cors el record de l'altre.

Anys després, Noa torna de la guerra i Allie, encara que també es troba a Seabrook, està compromesa amb Lon, un ric soldat que va conèixer mentre feia treballs voluntaris en un hospital militar. Allie ha sortit irrevocablement de la vida de la Noa però no del seu cor.

Passen les dècades i podem veure com un home anomenat Duke llegeix una vella i descolorida llibreta a una dona a qui visita regularment a la residència d'ancians. Encara que els seus records s'han esvaït, el fascina l'emotiva història de Allie i Noa i, durant uns moments, és capaç de reviure l'època apassionada i turbulenta en la qual van jurar passar la resta de la seva vida junts.

♥

Em van dir que per enamorar l'havia de fer riure, però cada vegada que riu m'enamoro jo.

Memòries d'una Geisha

Un llibre preciós, fàcil de llegir i enganxar. Una altra manera de veure la cultura d'aquest país. Em va agradar moltíssim i és un dels meus favorits.

Els personatges, la narració i el món fascinant i desconegut que s'obre davant els teus ulls fan que et submergeixis tant què és impossible parar de llegir-lo.

Argument:

En aquesta meravellosa novel · escoltem les confessions de Sayuri, una de les més belles geishas del Japó d'entreguerres, un país on encara ressonaven els ecos feudals i on les tradicions ancestrals començaven a conviure amb les maneres occidentals. De la mà de Sayuri entrarem en un món secret dominant per les passions i sostingut per les aparences, on sensualitat i bellesa no poden separar-se de la degradació i la submissió: un món en què les joves aspirants a geishas són durament ensinistrades en l'art de la seducció, en què la seva virginitat es vendrà al millor postor i on hauran de convèncer-se que, per a elles, l'amor no és més que un miratge. Apassionant i sorprenent, Memòries d'una geisha ha batut rècords de permanència en les llistes de supervendes de tot el món i conquistat a lectors en més de vint idiomes.

Després de la publicació de la novel · la, Arthur Golden va ser denunciat per la geisha (Mineko Iwasaki) amb la qual havia treballat, per difamació i inclumpliment de contracte. Segons la demandant, el seu acord suposava l'anonimat total. Això era degut al fet que hi ha un codi de silenci a la comunitat de les geishas i trencar aquest codi suposa una gran ofensa. 

La meditació

Meditar per uns minuts al dia pot ajudar a reduir l'estrès i a més pot ampliar la teva visió de la vida. La veritat, la meditació pot arribar a ser el millor amic d'un perquè ens ajuda a alliberar tots els pensaments dolents que té la ment.

Després d'una crisi seriosa o anys de tensió crònica, moltes persones perden la seva capacitat de relaxar i són milions els que necessiten medicació per a una funció tan natural com dormir. La incapacitat de relaxar fàcilment pot conduir a una pobra qualitat de vida i problemes de salut.

Aprendre a relaxar conscientment i fer-ho amb rapidesa, en qualsevol situació, és el primer pas per a la meditació. En relaxar no només destensamos el cos, sinó també ens desfem de les preocupacions mentals que ens van posar en tensió.

 

La relaxació conscient, generalment s'aconsegueix al principi en un lloc tranquil, amb els ulls tancats, però arriba el moment en què també ens podrem relaxar mentre conduïm, mengem, parlem, o fins i tot, mentre mantenim una discussió. No perdem els estreps i al final del dia ens podem recuperar fàcilment.

Estar més relaxat cada dia és enormement valuós per a la nostra salut. La meditació ens porta un pas més endavant i hi ha centenars d'estudis mèdics que recolzen la pretensió que la meditació és bona per a la salut. 

 

 

La ballarina

Una jove havia rebut classes de ballet durant tota la seva infància, i havia arribat el moment en què se sentia llista per convertir la seva afició en professió. Desitjava arribar a ser una primera ballarina i volia comprovar si posseïa les qualitats necessàries, de manera que, quan va arribar a la seva ciutat, una gran companyia de dansa va ser al teatre i va parlar amb el director.

-Voldria arribar a ser una gran ballarina-, li va dir,-però no sé si tinc el talent necessari o què em cal per aconseguir-.

-Fes-me una demostració, li va dir el director. Però tot just havia ballat uns segons, la va interrompre, movent el cap en senyal de desaprovació-.

-No, vostè no té les condicions necessàries-, li va dir.

La jove va arribar a casa amb el cor esquinçat, va llançar les sabatilles de ball en el fons d'un armari i no va tornar a calçar mai més. Es va casar, va tenir fills i quan es van fer una mica més grans, va començar a treballar com a caixera en un supermercat.

Anys després va assistir a una funció de ballet ia la sortida es va topar amb el vell director, ella el va saludar i li va recordar la xerrada que havien tingut anys abans, li va mostrar fotografies dels seus fills i li va comentar del seu treball al supermercat, però al final, abans d'acomiadar, li va preguntar.

- ¿Com va poder vostè saber tan ràpid que jo no tenia condicions de ballarina?

- Ahhh! tot just la vaig mirar quan vostè va ballar davant meu, simplement li vaig dir el que sempre li dic a totes, li va contestar.

- Però això és imperdonable! exclamar ella, vostè va arruïnar la meva vida, vaig poder haver arribat a ser primera ballarina! -No ho crec, va reposar el vell mestre. Si haguessis tingut les dots necessàries i una veritable vocació per ballar, no hauries prestat cap atenció al meu comentari.

"Sens dubte, si et creus perdut, estàs perdut i si creus que no pots, no podràs. Si vols fer alguna cosa però ho creus impossible, no crec que triunfes mai. A la vida no només el valent o el veloç triomfa, al final el que venç és el que creu que és possible.

BRISES DE TARDOR

BRISES DE TARDOR
(Fidel Gangonells, “Clarianes al bosc”)

Ja semblen fora del temps
aquells anys de joventut.

Vent al març, pluja a l’abril,
ni un sol instant de quietud.

Al maig esclaten les flors,
neixen fruites poc després,
bell moment de grans amors,
d’estimar-se a qui pot més.

Abans d’agost, juliol,
“sense dona ni cargol”;
la calor les ments ofusca
i sovint “plou i fa sol”.

Temporada de tempestes,
poden caure trons i llamps,
i les rauxes traïdores
en els cors poden fer estralls.

Esvaïdes les tempestes,
si no han fet pas massa mal,
els amors es reconforten:
la tardor bé que s’ho val.

Catifes de fulles ocres
engalanen els camins;
caminen amb pas segur
els amors de cor endins.

Cullen la fruita tardana
de colors amb tornassol,
i la brisa els acarona
com un raig tebi de sol.

Són amors de gran caliu
els que porta la tardor;
són amors curulls de pau;
són, potser, els amors millors.

XINESA

El color relaxa la mirada, la serenitat de les aigües calma l'ànima... La vida té una harmonia natural... La màgia dels arbres. La dansa de llums i ombres. La singularitat de les cases, les barques ... El color del cel que ho bateja tot... 

Xitang en una antic poble, al sud del Riu Iang-Tsé, situat entre Hangzhou i Xangai

Una fina boira roman en molts moments del dia, sobre la mil · lenària ciutat, que és travessada per nou rius. L'aigua circula per sota dels seus 104 ponts, reflectint al vespre les llums ataronjades de les llums que pengen de les cases a banda i banda. Quan cau la nit s'escolten cançons que arriben dels vaixells de pesca i un suau olor a espècia i vi es difon per tota la ciutat. El casc històric de Xitang té una màgia que et envolta, el temps perd importància i la vida flueix lentament al voltant de l'aigua.

La ciutat manté un ambient tranquil i una gran bellesa, i posseeix nombrosa arquitectura en bon estat de conservació, de les Dinasties Ming i Qing.

Roses blanques

El blanc és el color de la puresa i de la innocència. I això és precisament el que transmeten les roses d'aquest color. Les roses blanques estan unides a l'amor. Una parella, al regalar roses blanques, transmeten que esperen un futur sòlid junts. Demostren un amor pur, feliç i per a tota la vida. T'hauràs adonat que el blanc és el color triat per les núvies per rams de flors el dia del casament. I és que així estan transmetent que aquesta unió serà per a tota la vida.

El color blanc en les roses també pot usar-se quan una persona propera està malalta. Mitjançant aquest és el color, demostrarem que estem pendents d'ella en tot moment.

El riu de la vida

Entre la riba de l'ahir i la del demà, permet-me ser el pont pel qual creus el riu de la vida.

La barca de la vida

Tot pot anar contra corrent, potser naveguem sols en aquesta barca que és la vida, però no deixem de somiar .. en algun lloc hi haurà per a nosaltres una tranquil vora.

La felicitat de la vida..

                                            La felicitat de la vida consisteix
                                            en tenir alguna cosa que fer,
                                            algú a qui estimar i alguna cosa
                                            que esperar. Thomas Chalmers   
                     

LA COVA DEL RULL

Vaig estar fa uns 10 anys amb un grup d'amics i vam passar un dia genial, ho recomano.

Les coves formen part del patrimoni natural de la Comunitat Valenciana. La immensa majoria dels ciutadans les desconeixen, ja que en moltes ocasions, el propi accés a la cavitat passa inadvertit als ulls del caminant. Però l'interior d'aquestes coves o balmes ens pot oferir gratísimas sorpreses, ja que en aquests recòndits paratges subterranis es conserven intactes autèntiques meravelles de la naturalesa.

LA COVA DEL RULL

La Cova del Rull es descobreix el 1919 per José Vicente Mengual (L'oncle Rull) quan en anar de cacera amb el seu gos seguint un conill, aquest va entrar en un forat, en el qual va fer entrar també a una fura perquè ho fes sortir , no sortint cap. L'endemà va intentar treure unes pedres del forat i es va trobar amb la cova que porta el seu sobrenom.

En els anys seixanta, a causa del auge del turisme, el "tio Rull" decideix obrir-la al públic condicionant alguna cosa els passadissos.

Actualment és propietat de l'Ajuntament, està condicionada i oberta al públic des del 16 de Setembre de 1995.

Imagine - JOHN LENNON

                  Una de les meves cançons preferides



                 Imagina que no hi ha paradís,
                 és fàcil si ho intentes,
                 cap infern sota nostre,
                 dalt de nosaltres, només cel,
                 imagina a tota la gent
                 vivint al dia ...

                 Imagina que no hi ha països,
                 no és difícil fer-ho,
                 res pel que matar o morir,
                 ni religions tampoc,
                 imagina a tota la gent
                 vivint la vida en pau.

                Imagina que no hi ha possessions,
                em pregunto si pots,
                cap necessitat de cobdícia o fam,
                una germanor de l'home,
                imagina a tota la gent
                compartint tot el món ...

               Pots dir que sóc un somiador,
               però no sóc l'únic,
               espero que algun dia et ens unes,
               i el món viurà com un de sol.

Mor lentament - MARTHA MEDEIROS

M'encanten els diumenges, sortir amb la família, gaudir de les xerrades després dels menjars, de les rialles ..

Avui us deixo un preciós poema de MARTHA MEDEIROS.

"Mor lentament qui es transforma en esclau dels hàbits,

qui no s'arrisca,
qui evita una passió,
qui no arrisca la veritat per l'incert,

qui abandona abans de començar,
qui es queixa de la seva mala sort,
qui no viatja, ni llegeix, qui no somia, ni persegueix somnis,
qui no confia, qui no ho intenta,
qui no estima ...
El contrari és estar viu "

CIMS BORRASCOSAS - Emily Brontë

Aquesta setmana van passar per televisió la pel · lícula cims borrascosos, jo vaig llegir el llibre fa moltíssims anys i és una obra meravellosa, la descripció dels paratges, el turbulent amor entre els protagonistes ..

Parla, sobretot, l'immens, apassionat i incontrolable amor que uneix a Catherine i Heathcliff.

Aqui podem veure clarament contrastats els efectes de dos dels sentiments més forts que pot sentir l'ésser humà: l'odi i l'amor.

 

ARGUMENT: 

Ens expliquen la relació entre dues mansions que són veïnes: Cims Borrascosas i la Granja dels Tordos. A la primera viu la família Earnshaw, formada per Catherine i el seu germà Hindley, el pare de tots dos i Heathcliff, un nen que el pare va recollir del carrer en un rampell de caritat.

A la mansió també viu Ellen Dean, la minyona, que és la narradora de la novel · la, i Joseph, el criat, un vell de mal averany que es dedica a criticar tot el que veu a la casa.

A l'altra mansió viu la família Linton formada pels pares i els dos fills, Edgar i Isabella, una família de noble i ric llinatge.

Quan el senyor Earnshaw pare mor, Hindley passa a tractar Heathcliff com un criat més, ja que sempre el va considerar com un obstacle en la relació entre ell i el seu pare. Heathcliff al seu torn es refugia en Catherine, que és l'única persona de la casa que sembla apreciar, i bolca en ella tota la seva passió. Són anys feliços per a la parella, fins que Catherine decideix casar-se amb un altre per salvaguardar les aparences (ella no pot casar-se amb algú de classe inferior).

Heatcliff s'ho pren molt malament i desapareix de la història. Quan torna ho fa convertit en un ric cavaller disposat a venjar-se de tots els que l'han fet mal en el passat.

Finalment, us deixo amb un passatge de la novel · la que crec il · lustra la relació entre tots dos:

"Quantes vegades hem desafiat els dos junts als espectres; fèiem apostes a veure qui s'atrevia a quedar més estona entre les tombes, invocándolos perquè vinguessin. Heathcliff, si et desafiés ara, t'atreviries? Si t'atreveixes, ens quedarem allà els dos. Jo sola no vull anar a dormir allà. encara que enterrin a dotze peus de profunditat, encara que tirin l'església sencera sobre, fins que vinguis tu amb mi no vull reposar mai descansaré!.

La tardor

Ens convida a caminar en un parc, trepitjant les fulles que han caigut dels arbres,
sentint com cruixen sota els teus sabates en un so agradable i especial.

Els seus variats colors cafès, grocs, taronges, entre els verds perennes,
li donen més bellesa al paisatge i tranquil · litza els esperits.

Els seus capvespres són meravellosos plens de romanticisme,
i conviden a somiar amb moments feliços i duradors.

Si camines per una costanera a la vora del mar mentre sents el trencar de les ones,
sentiràs aquesta pau interior que regocijará teu cor.

És l'estació on comencen les pluges ,els cels comencen a veure més grisos..

El Sol comença a aparèixer de vegades entre els núvols que van cobrint el cel,
i al seu calor és més suau, més tènue i es va allunyant de nosaltres.

Per tot allò hem d'agrair a la tardor que ens ajuda a preparar
per al gelat hivern, però també per la bella primavera de la vida.

Ioga

Respirar, relaxar-se i meditar li permet escoltar el cos i aquietar la ment. En el ioga vaig trobar la pau i la tranquil · litat que li faltaven a la meva vida.

Des del principi em va ajudar a concentrar-me, a estar mes a gust amb mi mateix. 

Fer ioga és com entrar en una altra dimensió, on el cos està en harmonia amb l'esperit i ens disposem completament a donar i rebre. És tant el que m'aporta que de vegades sento que puc volar.

El ioga em va ajudar a entrar dins meu, em va aportar serenitat i em va ajudar a enfrontar les coses amb més calma.

M'agrada relacionar-me amb la gent, però també gaudir dels meus moments, els meus espais.

La soledat no em molesta. Quan s'aprèn a respirar correctament (inhalant i exhalant pel nas) podem oblidar-nos del món que ens envolta i estar sols, sense angoixa.

Aquesta és la bellesa del ioga. I a més, si es practica en grup ens beneficiem de l'energia que flueix entre tots.

El llenguatge de les flors

Hi ha un vocabulari que no és als llibres, encara quan resumeix el millor d'un idioma universal.

Per si fallen les paraules sempre ens quedarà...

EL LLENGUATGE DE LES FLORS.


Una de les meves flors preferida és la rosa, com sabem cada flor i cada color tenen un significat ..


El significat dels roses vermelles és amor i respecte. Cap flor ha sabut tocar tan profundament tants cors. La rosa vermella té encant ... ¡¡És una flor majestuosa! Posseeix un costat sensual exquisit, que cap altra rosa té. Evoca un sentiment romàntic ... pensaments de passió ... transmet el significat de l'amor ... una excitació romàntica d'amor ... Afegint a les roses vermelles, roses blanques en el mateix ram, el missatge és encara més clar: es fa una invitació a un amor carnal.

Com hem llegit anteriorment, les roses vermelles són el símbol de l'amor i de la passió. Però també es poden enviar a un amic per transmetre respecte.

El tren de la vida

Avui us deixo una reflexió que vaig descobrir fa molt de temps i em va encantar des del primer moment. És el viatge de la vida.. aquest viatge que tots en algun moment haurem d'abandonar.

La vida no es más que un viaje por tren: repleto de embarques y desembarques, salpicado de inmensas alegrías, inesperados accidentes, sorpresas agradables, profundas tristezas y más…

Al nacer, nos subimos al tren, allí estan para recibirnos con todo su amor nuestros padres, su profundo cariño, su inigualable compañía son tan especiales, que quisiéramos tenerlos durante todo el viaje.

Unas veces así sucede, pero otras ocurre que ellos tienen que bajarse en alguna estación, dejándonos un gran vacío por la falta de su presencia pero siempre nos acompañaran en el corazón. Aún así, esto no impide que se suban otras personas que serán muy especiales. Llegan nuestros hermanos, nuestros familiares, nuestros amigos y mas adelante nuestros maravillosos amores.

De las personas que toman este trén, hay unos que lo harán como un simple paseo, otros que encontraran solamente tristeza en el viaje y habra otros que recorrriendo el tren, estaran siempre listos para ayudar a quien lo necesite. Muchos al bajar dejan un recuerdo permanente; otros pasan desapercibidos que ni siquiera nos damos cuenta que desocuparon el asiento.

Es curioso darnos cuenta que algunos pasajeros, que son tan queridos para nosotros viajan en vagones distintos al nuestro; así que debemos hacer el trayecto separado de ellos, pero ésto no impide que durante el viaje, podamos llegar hacia ellos en algunas ocasiones.

El viaje siempre se hace asi: Lleno de desafíos, sueños, fantasías ,esperas y despedidas… Pero jamás regresos.

Entonces, hagamos este viaje de la mejor manera posible. Tratemos de relacionarnos bien con todos los pasajeros, buscando en cada uno, lo mejor que tengan.

El gran misterio, al fin, es que no sabremos jamás cuándo, ni en qué estación nos bajaremos, mucho menos dónde se bajarán nuestros compañeros, ní siquiera el que está sentado junto a mí en el asiento.

Me quedo pensando si cuando baje del tren, sentiré nostalgia…

Creo que sí. Separarme de mi familia, y toda la gente que me acompañaron durante el viaje, será triste. Pero tengo la seguridad y la esperanza de que en algún momento llegaré a la estación principal en la que con gran emoción los esperaré y en donde me recibirán quienes se bajaron del tren antes que yo.

Lo que me hará felíz, será pensar que regresé a la estación de la que algún día partí con un equipaje lleno de amor por que mi experiencia durante el viaje fue valiosa para mí y para todas las personas que me acompañaron.

Por ahora seguiré haciendo que mi estadía en este tren sea maravillosa para que cuando llegue el momento de desembarcar, mi asiento vacío, deje lindos recuerdos a los que en el viaje permanezcan.

La nit

 La nit es vesteix amb les seves millors gal·les, els estels ens parlaran, la lluna ens il·luminarà, paraules, màgia, silenci.... l'idioma de l'amor juntament amb l'esperit reposaran una altra vegada tranquil.

   


                           

                          Confia en el temps, que sol donar dolces sortides a            
                          moltes amargues dificultats.
 
                          Amor i desig són dues coses diferents, que no tot el que
                          s'estima es desitja, ni tot el que es desitja s'estima.
                                   
 
                     

  


                     Quan estiguis a punt de rendirte, pensa que la línia
                     que separa l'èxit del fracàs és tan prima, que el necessari 
                     per convertir la derrota en victòria, és només un petit esforç.

               
                                   
                                   
                            La màgia, la fantasia, arriba al cim quan es fa de nit,
                  quan la petita vila adorm  i les estrelles il · luminen el firmament.
                                   
                     

Venecia

Conèixer Itàlia era un dels somnis de la meva vida, que vaig poder complir ja fa molts anys.
Guardo un grat record d'aquells dies, vaig coneixer gent meravellosa, amb la qual encara tinc contacte.
Una de les ciutats que més em va cridar l'atenció va ser Venècia, la també anomenada ciutat dels canals, ciutat de l'amor ..
Passejar en gondola pel gran canal, el pont dels sospirs .. és una experiència única que espero poder repetir algun dia.

               
         

   


                                                                 
                        Preciós poema que vull compartir amb tots vosaltres.

                                  Màgia és creure en tu mateix. Si pots fer això,

                                        pots fer que qualsevol cosa succeeixi.

 

        La Foradà (La Vall de Gallinera, País Valencià)

Així s'anomena el cim d'una de les muntanyes pertanyents a la serra de la Foradada, la qual es troba al sud de la Vall de Gallinera, municipi de la Marina Alta que comprén els pobles d'Alpatró, Benialí, Benirrama, Benissili, Benissivà, Benitaia, la Carroja i Llombai i els despoblats de l'Alcúdia, Benimàmet, Benistrop, Bolcàssim, el Rafalet i Benimarzoc.
La Foradà és famosa per l'alineació solar que s'hi produeix durant uns determinats dies de cada mes de març. 

               "Pots dir que sóc un somiador
                     però no sóc l'únic."
               

                       John Lennon

Sóc d'un petit poble del que em sento molt orgullosa. M'agrada llegir, el cinema i escoltar música.
Practico el ioga i sóc una enamorada de la natura.
La família i els amics són el pilar de la meva vida. Adoro les converses amb la meva filla de 14 anys, és un món curiós el dels adolescents i sempre intento que em vegi com una amiga en qui pot confiar i comptar els problemes típics d'aquesta edat.

He creat aquest espai per compartir somnis, viatges, experiències ...